Presentació:

La recuperació del patrimoni marítim tradicional és una assignatura que la societat civil i les administracions tenen pendent. Fins ara s’ha basat, majoritàriament, en la recuperació dels bastiments i l’aparellament de les embarcacions, sobretot de vela llatina, per part d’armadors privats que hi malmeten els seus estalvis. Tret de les poques intervencions públiques, es poden comptar amb els dits d’una mà. Com és habitual, la recuperació ha començat per allò que és tangible, les barques, però el patrimoni marítim va molt més enllà. La cuina, la música i la parla són també patrimoni marítim, si bé els dos primers casos han estat àmpliament estudiats i recuperats: llibres, restaurants, mostres gastronòmiques, etc., en el cas de la cuina; i grups d’havaneres, corals, cantades, etc., en el cas de la música. L’estudi de la parla ha disposat només de publicacions, algunes plenes de bona voluntat, i d’altres, que han servit de font bibliogràfi ca per a aquest recull, amb uns quants anys d’experiència.

Aquest recull és el resultat d’una afició: la navegació amb embarcacions tradicionals, a la qual vaig ser iniciat pel company Joan Santolària a bord del Rafael. Ell, com qui no ho vol, va deixar la llavor que poc més d’un any després es va transformar en l’Aïda, llagut de fusta de 22 pams bastit a Palamós a la dècada dels 70, que va ésser aparellat amb vela llatina. La participació en les trobades i festivals, la gent i l’amistat van fer la resta.

Després apareix la Pepeta, una barca de 37 pams, un “camió”
com li’n diuen afectuosament, i amb ella els seus armadors, la Glòria Mauri i el Ricard Canalda, pescadors i persones que estimen la mar. Ella, nadiua de Tamariu, enamorada de la Costa Brava, coneix els racons, les cales, els fons, les arts, els ormeigs, les barques, els calafats, els mestres d’aixa i la parla. Porta molts anys fent un treball callat i anònim, recollint informació i guardant-la “a la meva manera”. Ella ha estat qui ha facilitat la major part de la bibliografia per fer aquest estudi.

En les navegades conjuntes, molts dels mots que apareixen en
aquest recull són d’ús generalitzat, són vius. Molts d’ells ja estan recollits en el recentment publicat Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però si us preneu la molèstia de comprovar-ho, us adonareu que gairebé sempre el temps verbal ha estat modifi cat. En aquest recull sempre s’usa el present d’indicatiu.

La navegació tradicional encara és viva!
No està bé de salut, però lluitarem per recuperar-la.

Entitats com La Mar d’Amics, Associació per a la Difusió de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim de Palamós, han nascut amb aquesta finalitat i treballen dia a dia per motivar a les dones i els homes del nostre país a recuperar i tornar a aparellar barques que, d’altra manera, serien estellades i cremades, o... plantades, colgades de terra en algun jardí terra endins.

És trist...

Qui no gaudeix en veure navegar els vells bastiments de fusta amb les seves veles llatines, auriques o al terç? Qui no es queda embadalit en veure l’eixam de caps, pals, vergues d’un pailebot o d’una goleta amarrats al port?

El fet d’il·lustrar aquest recull amb fotografies, i no amb gravats,
pretén donar fe de vida de l’existència en la nostra mar de barques i vaixells que, tot i ser avis, encara són capaços de navegar amb les inexpertes mans que sovint les menen actualment.

 

Jordi Salvador Gràcia..

Palamós, 2007..